6

Cotxe de policia. Home policia i Dona policia. I després, Motorista. És de nit. Al volant, conduint el cotxe, la Dona policia. L’Home policia, al seu costat. Se senten, a través de l’aparell transmissor, xiulets, sorolls i veus des de la Central.
Pots netejar-me les ulleres?

(L’Home policia li agafa delicadament les ulleres i les neteja amb un mocador.)

Sempre badalles. No dorms de dia?
Sí.

(L’ Home policia li torna les ulleres. Ella se les posa.)

Sembles avorrit.
No.
Trist.
Encara menys.
Et molesta que parli?
No. Al contrari. Tens son?
Què?
Si...tens... son.
Faig cara de tenir son?
No. No ho sé. Normalment, quan algú que condueix vol parlar o que li parlin...
Normalment vol dir que el conductor té son?
Sí.
Doncs jo no en tinc.
Molt bé, molt bé.

(Pausa.)

No anem massa lents?
No. Tens pressa? Tu aniries més ràpid?
No ho sé.
Se suposa que fem una mena de ronda, no?
Sí.
I doncs? Què vols? Que vagi a cent vint?
No.
Vaig a trenta. Per fer una autèntica ronda no s’ha d’anar a més de trenta. No vas estudiar-ho, tu, això?
No. No ho sé. Ja no me’n recordo.
Repassa. Recicla’t. Va bé.
Potser sí.
Segur que sí. Què és allò?
El què?
Aquella... ombra.
On?
Allà.
No veig res.
Un sospitós.
On?
Té cara de traficant?
Què?
Si té pinta de traficant.
Qui?
Aquell.
Allò? És una bústia. No te les he netejades bé, les ulleres?
Molt graciós. Vull dir allà baix, en aquell portal.
Quin?
El de la cantonada.
Com vols que ho sàpiga. Tu distingeixes els traficants per la pinta, per la cara?
Sí.
Com?
Per la mirada.
Doncs des d’aquí no la hi veig gens, la mirada. Si vols, ens aturem, sortim del cotxe, li diem que ens miri i segons com ho faci li demanen la documentació.
No cal. No és cap traficant.
Com ho saps?
Per la roba.
Ah. també vesteixen de manera especial?
És clar que sí.
Ah. Em pensava que el que volien era passar desapercebuts.
Un traficant no pot passar desapercebut. No li interessa. Pura lògica.
Ah.

(Pausa. La Dona Policia agafa el transmissor.)

Patrulla 116 a Central.
És tan de pel•lícula, això...
Repeteixo: patrulla 116 a Central.
Aquí Central, endavant 116.
Res de nou?
Com que res de nou?
Vull dir... res? Cap alarma? Cap... encàrrec?
Encàrrec? Però què diu?
Deixa-ho córrer.
Continuem la ronda?
La ronda? Ara en dieu així? Passa alguna cosa
No. Som a la zona alta... Només volíem demanar si...
Tranquils, tranquils, 116, si hi ha alguna cosa, se’ls comunicarà de seguida, com sempre, d’acord?
Sí, sí. Gràcies.

(La Dona policia deixa el transmissor. Pausa.)

Això no s’ha de fer.
El què?
Anar emprenyant els de la Central.
Jo no he emprenyat ningú. Només faig bé la meva... Escolta, a tu t’agrada aquesta feina?
No ho sé. Sí. És clar. Per què?
Perquè no ho sembla.

(Pausa.)

Vols que parem?
No. Per què?
Et veig nerviosa.
No n’estic.
Una mica sí. Podem aturar-nos i prendre... No passa res.
Tot està mort. Fixa’t. Tot està mort.
Què?
A tothom li agrada aquesta part de la ciutat. Tan tranquil•la. Perquè no passa res. A mi no m’agrada. No estic gens nerviosa. Estic emprenyada. Nosaltres aquí... Tothom...
Què.
Fixa’t. Com si tot estigués... sí, mort.
A què ve això ara? Val més que parem.
Sempre penso coses d’aquestes quan condueixo. Quan condueixo sola. Si callem, és com si conduís tota sola. Oi que m’has dit que no et molesta que parli? Quan condueixo sola de nit, penso coses estranyes que no penso mai. Que només existim jo i el cotxe, i la resta... és com una pel•lícula: tot ha existit abans, no ara; per això tot el que veig a través d’aquesta pantalla no existeix, però algun cop sí que va existir. Res no existeix o tot ha deixat d’existir, és igual. No sé si m’entens. M’expresso tan malament. No crec que puguis entendre’m.
Em penso que no. Vols que continuï conduint jo?
Veus com no entens res? Què és allò?
Una altra vegada.? Què?
Aquell d’allà.
Res. Un home. Res. Un boig, un borratxo.
Aturem-nos.
No cal. Deixa’l, pobre home.
Negligència. Saps què vol dir?
Tu quants anys tens?
M’estimo més no respondre aquesta pregunta. No per coqueteria, és clar. Podria ferir-te.
Vols dir?

(Pausa.)

Per què no t’has aturat?
No m’agrada discutir. Ens queden encara tres hores.
Tres?
Sí.
Vaja.

(Pausa.)

Doncs sí.
Què.
Res.

(Pausa.)

No ens entenem.
No et pensis.

(Pausa.)

Continua parlant, si vols.
No val la pena. El que pretenia era dialogar, no parlar sola en veu alta.
Gràcies.

(Pausa.)

Si et penses que et tinc mania, t’equivoques. Penso que ets una dona collonuda. M’has sentit?
Com que això de conduir és tan mecànic, sempre se’m dispara el cap i penso aquestes coses tan estranyes. Sempre m’ha fet l’efecte que això li passava a tothom. També és culpa de la nit. De la manca de llum. Culpa d’aquesta mena de llum, que no és llum. Associo la foscor a la mort, no puc evitar-ho. De fet, és una associació ben simple. Les coses immòbils. Les ombres. La ciutat no m’agrada de nit. La quietud. Em fa por. I faig el torn de nit perquè vull. No et sembla estrany que un policia digui que li fa por alguna cosa? A tu no et fa por res?
Atenció, patrulles 116 i 143, urgent, urgent. 116, 143, avís urgent.
Aquí 116.
Aquí patrulla 143.
Ens avisen de moviments i sorolls sospitosos a la zona nord, Gran Avinguda 735, és urgent, podria tractar-se d’un homicidi pels senyals descrits, la trucada que hem rebut és del 733 de la mateixa avinguda, els sembla haver sentit una mena de tret i vist un home sortint ara mateix de la casa, avís urgent, regirar tota la zona, controlar possibles moviments sospitosos de vehicles o transeünts; si la informació és fidedigna l’homicida podria haver abandonat la casa fa apenes uns segons.
Aquest és nostre. (A l’aparell:) Aquí 116, missatge rebut, som molt a prop del lloc, ens hi dirigim ara mateix. (A l’Home policia:) Sirena.
La Dona policia accelera bruscament. L’Home policia connecta la sirena. S’encén el llum blau giratori però no se sent cap so.
He dit sirena!
Acabo de connectar-la.
No sento res.
Doncs està connectada.
No se sent el xiulet?
No. Es deu haver espatllat el mecanisme.
Però què dius, home, què dius? Les sirenes no s’espatllen, no poden espatllar-se, no s’espatllen mai.
Doncs aquesta sí. Ara mateix.
Deixa’m a mi. A més d’apàtic ets maldestre!
La Dona policia intenta connectar la sirena. Dóna cops al mecanisme. L’Home policia es posa nerviós. La Dona policia grapeja insistentment els botons del mecanisme. Condueix amb una sola mà i cada vegada més de pressa.
Frena! Què fas? Frena!
Què?
La sirena no funciona, frena!
És igual. El llum sí que funciona.
Però què fas?
No has sentit l’avís?
Sí, i què?
Mira si veus alguna cosa estranya, ja som a prop!
Però què vols que vegi, amb aquesta velocitat, i a més a més falta gairebé un quilòmetre!
Què!?
La dona policia accelera més.
Vols que ens estavellem contra algú? Frena, sisplau! No et saltis els semàfors en vermell!
No en veig cap, de semàfor en vermell.
Si te’n trobes, no te’l saltis!
És clar que sí, hi hem d’arribar a temps, hi hem d’arribar, no ho has sentit? Hem d’atrapar aquest fill de puta. Què vols, que arribi l’altra patrulla abans que nosaltres, gallina?
Quin fill de puta? Ets boja. Vols que ens obrin un expedient?
Un expedient? Què és això? Vols que parli, jo, de negligència, amb els teus superiors?
Estàs malalta.
Arribarem, falta molt poc, no pateixis, ningú no sabrà res de la sirena, demà mateix la farem arreglar i no haurà passat res, arribarem i mentre tu entres a la casa jo furgaré els carrers i trobaré aquest fill de puta i el fotré dins el cotxe i li regiraré la cara i el duré amb les meves pròpies mans a la comissaria i tot tornarà a la tranquil•litat, jo sóc un policia!!!
I jo també, però a mi no m’agraden tant les pel•lícules! El semàfor!!!
La dona policia accelera encara més.
Confia en mi...
Vigila!!!
Vols callar? Ja arribem.
Frena, frena, vas a cent vint!!
El semàfor!!
Tens por? Tens por? És d’això que tens por, doncs?!!
Gran estrèpit. El cotxe patrulla s’ha saltat un semàfor vermell i ha atropellat violentament un jove motorista que creuava el carrer. El motorista salta pels aires. La moto s'arrossega per terra i fa saltar guspires. La Dona policia dóna un cop de volant i frena en sec. Les rodes grinyolen, el cotxe gira sobre si mateix i s'atura. L'Home policia surt immediatament del cotxe. Veu el motorista que està atordit i vol treure's el casc.
Veus què has fet, imbècil? Surt, surt, surt, mira què has fet! Una ambulància, vinga, crida una ambulància!
No em cridis! Em fa mal el cap! Deixa’m en pau. Què ha passat, què ha passat?
Mira allà, no veus què has fet, imbècil?
On?
Allà!
Vaig a veure.
Truca primer!
Si no s’ha fet res, mira, es mou, no ha passat res! Jo sí que m’he fet mal! M’he clavat el volant!
Anàvem a cent vint! Com vols que no li hagi passat res? Deu estar desfet per dintre! Amb els budells rebentats!
No siguis fastigós.

(El motorista ha aconseguit posar-se de genolls.)

Les orelles...
(al Motorista)No es mogui, sisplau, no es mogui. I tu, truca a l’ambulància!
Truca tu, ja em quedo jo amb ell.
Les orelles... les orelles... no sento res... tinc mal... no sento res... em fan mal...
He dit que truquis, estúpida!
Calla, està parlant.
Deixa’l estar, no se’l pot tocar, pot ser perillós.
Què vols que faci, doncs?
Trucar.
Em fas mal.
Truca. Té, parla tu, dóna la cara. Què? Et fa vergonya?
No.
No hi ha ningú... que... pugui... ajudar-me... a treure’m... és que a les orelles tinc... una cosa... he de treure’m... aquesta merda... però no em sento... les cames... ningú...?
Escolti!
Deixa’l. Sisplau, no es mogui! Ara l’ajudarem! No s’aixequi!
Com que no? És clar que sí.
Vols callar? Què vols? Matar-lo?
Vull ajudar-lo. No veus que no s’ha fet res?
M’he de treure... això... em pica aquí... em pica molt... necessito que... oh.
El Motorista ha aconseguit aixecar-se. No pot fer cap passa. Amb prou feines pot mantenir-se dret. El cap li dóna voltes. S'ofega. Sent la necessitat de treure's el casc per respirar millor. Es du les mans al casc. Intenta treure-se'l amb totes les seves forces, però els seus gestos són lents i esquerps. La Dona policia vol anar cap a ell.
Que el deixis!
No siguis cruel!
Cruel, jo? Filla de puta! M’estàs posant histèric!
La Dona policia el bufeteja.
Què fas?
No tornis a insultar-me!
El Motorista aconsegueix de treure’s el casc sense que els policies se n’adonin. Li surt sang del nas i de les orelles. Té els cabells enganxosos. La sang brolla abundantment per la seva cara. Es toca el cap, s'adona que hi té un forat i comença a gratar-se'l.
No! Com s’ha tret el casc? L’ambulància!
Fes-ho tu. Acosti’s.
(A l’aparell) Central? Aquí 116. Central? Atenció, urgència, aquí 116!
Oh... escoltin... una mica d’aigua... tinc set... són policies?... em sembla que m’han... tinguin... la meva cartera... em dic... No sé... em sembla... em pica molt aquí... no sento res... què?... aquí... tinc la boca... seca... ...tingui... la cartera... a dintre hi ha... a dintre hi ha...
(al mateix temps que el motorista) Afanya’t.
(idem) Central? Atenció, Central?! Necessitem una ambulància...!! No funciona l’aparell!! Però per què l’hem deixat que es tragués el casc!! Saps què ens pot passar, imbècil?
Es morirà?
Vés a buscar un telèfon, crida, corre, desperta algú, imbècil!! Oh, hauré de fer-ho, hauré de fer-ho, no ho veus, imbècil?
Què?
La veritat, hauré de dir la veritat, saps què ens pot passar?
No.
No t’ho imagines?
No.
Mira.
Què fa.
Ja és mort.
El Motorista mira el cel. Sent una forta pressió al clatell. Les cames li trontollen. Vol fer una passa. No pot. Sent un xiulet agut i persistent. S'inclina a dreta i esquerra. Intenta buscar l'equilibri. Una suor freda li recorre tot el cos. Empal.lideix bruscament. Un dolor penetrant al cap el paralitza. La mirada se li enterboleix. Perd el món de vista. Cau, de boca terrosa, fulminat, davant la mirada atònita dels policies.
Mor.